Ja se que ella no estarà d´ acord amb algunes de les coses que diré. Però jo he explicat moltes vegades que aquestes línees no tenen més objecte que comunicar, a qui tingui la paciència de llegir-les, les impressions        d´ un desocupat vianant que s´ atura davant d´ unes obres plàstiques que l´ artista ha produït per la seva pròpia satisfacció però també per tractar de comunicar-ho als demés. Per a que ells treguin les conclusions que els sembli.

I avui, aquest vianant davant de les teles exposades per Teresa Vall a la Galería Collage troba en elles variacions de forma i també de fons que pensa que es poden fer notar.

L´ artista que sempre ha destacat per l´ ús generós del color, ha titulat la seva mostra amb el breu nom de Blanc. I, efectivament, el blanc és el gran protagonista d´ aquesta nova col.lecció. Un blanc, però, que és conseqüència del treball d´ una persona acostumada al rigorós tractament del color i sap donar a aquelles teles una especial expressivitat, potenciada per uns simples traços foscos que donen ordre i sentit a tota l´ obra.

En conjunt, doncs, es presenta una inesperada uniformitat color i estètica que la diferencien de les seves anteriors manifestacions.

Però jo crec també - vet aquí la possible dissidència- que existeix una novetat de fons que em sembla indiscutible. Vall Palou en les seves últimes obres emprèn potser sense saber-ho, potser sense voler-ho, una segura marxa cap a la figuració, insinuada en anteriors ocasions tot i que més nova ara.

L´ artista, segurament de manera encara subconscient, ha traçat, com hem dit, uns àgils dibuixos que al espectador inevitablement, li suggereixen vaixells vells, aus lleugers, al món real en definitiva.

I quan en aquesta exposició trenca amb tres petites teles el seu compromís amb el blanc, aquelles obres semblen, sens dubte, paisatges.

Potser paisatges somiats, però paisatges. Són, doncs, una sèrie d´ obres que ens fan somiar amb realitats i que ens parlen també de la intuïció  i bon gust de la direcció de la sala a l´ hora  d´ escollir els seus col.laboradors.

Juan Manuel Nadal Gaya