Com deia John Ruskin, la llum i el color són els únics assumptes de la pintura. La pintura presenta abans que representa. És una màgia que persuadeix i no enganya.

La pintura de Teresa Vall Palou és quelcom sense forma referent però complet, totalment real sense ser realista. És la pintura d´ allò potser no existent físicament, però sí mentalment; gens contaminada per altres disciplines plàstiques, una pintura que no usa crosses.

Té una vital atmosfera interna d´ espais poètics que es manifesten amb decidida composició i convincents cromatismes. No pretén per això ésser original, ni perseguir cap tradició d´ expressionisme abstracte, i adquireix així un caràcter sorprenentment clàssic.

La pintura esdevé en les seves mans un artefacte que expressa vida pròpia, seductor i persuasiu, traductor d´inefables estats emocionals. Títols com Cosmolatría, Acros-Rojo o Traspersonal ens auguren una pintora que ens farà gaudir de bo aquests propers anys.

Cal seguir de aprop la seva evolució, que evidencia la qualitat de l´abstracte que es realitza a les terres de Lleida.

Raimon Ferrer Fisas

Llicenciat en Belles Arts