Un, des de fa cinc anys, ve buscant per la ciutat espais expositius on poder trobar notícia del nostre art plàstic. Però en bastantes ocasions es té la sorpresa de trobar en àrees no pensades per exposicions, manifestacions que tenen també el seu atractiu. Hospitals, cafeteries, locals comercials o financers.

Aquest cop, a les instal.lacions del Club Tenis Lleida, sense esperar-ho, he retrobat a Vall Palou que ha penjat allà una sèrie d´obres, algunes en la línea ja coneguda de la seva aposta pel cromatisme ric en matèria i matissos. Però conjuntament, es troben altres peces que semblen constituir per part d´aquesta intel.ligent pintora, una aposta cap a la figuració. I això, no solsament per uns quants quadres de petit format que ofereixen figures i escenes humanes si no principalment per unes teles de gran tamany on s´endevina més que constata, un desig de trobada amb l´argument, amb la realitat encara més somiada que real, però que va dirigint-se cap a la naturalesa existent. Una obra en verd i una altra amb protagonisme del blau ens fan somiar amb els nostres grans boscos i els nostres preciosos llacs pirenaics, mentre que en un interessantíssim quadre en vermell un creu endevinar, tan pel color de fons com per la composició, certes llances humanes plasmades en alguns murals prehistòrics. Tot això constitueix el Corpus que sembla presagiar que aquesta pintora amb una extensa obra anterior consolidada, està buscant una nova via per l´expressió dels seus sentiments, per al quallat dels seus originals procediments.

Sí, no m´extranyaria que aquest artista hagi emprès, potser sense saber-ho, d´una manera més subconscient que conscient, un llarg camí cap a la nova expressió figurativa.

No s´ha de perdre de vista.

Juan Manuel Nadal Gaya