Dels artistes estem acostumats als noms de tal manera que, amb freqüència ,anem per l´oïda, és a dir, ens arriba el que produeixen aquells noms que ens sonen, menyspreant obres d´ interés, que ja no veiem amb delit per que son creadors artístics dels quals ignorem el nom, per que no són mediàtics.

Per seguir aquesta tendència no podem perdre l´obra de Vall Palou (www.vallpalou.com), on trobem un sentit       d´immediatesa, molt valorada, i una tècnica sense artifici. El seu art s´omple d´ espontaneïtat que en ocasions pot ser lleument brusca i amb tendència a crear grans tensions.

La pintora lleidatana, ens parla a crits d'allò que és essencial. I això és molt important en una societat com la nostra en la que no perdem en allò superficial. Vall Palou en aquest sentit, aposta per una mirada al fons.

Les seves grans extensions de pintura pretenen evocar l´experiència interior d´allò infinit. Per això en la seva creació busca no tenir referència a la realitat ni cargues del passat arribant a l´abstracció absoluta. D´aquesta manera, les seves obres, realitzades minuciosament, es converteixen en un ritual en busca de la dimensió espiritual de l´ésser humà del nostre temps. En el seu art, on verdaderament el contingut està per sobre de la forma en si, la bellesa comercial queda relegada per una expressió sincera.

L´artista Vall Palou estableix un diàleg amb la seva obra que li contesta i provoca els següents passos, on en el seu transcurs, pren decisions i elegeix o rebutja les formes que configuren la seva obra, doncs en ella es nota una total llibertat de decidir el que serveix, modificant allò que és superflu quedant-se solsament amb allò rellevant i directe.

Eduardo Arboleda Bailén

Crític online